La meteorologia a les guerres Mundials del s.XX

La Meteorologia va estar al servei de la guerra per causar víctimes i, al mateix temps, intentar d’evitar-ne d’altres. Els conflictes bèl·lics, a part de sofriment, mort i destrucció, també tenen una important component de progrés científic i tecnològic.

En esclatar la Primera Guerra Mundial, el Met Office es va oferir a l’Estat Major britànic, i aquest va creure del tot innecessari rebre el seu suport i la cèlebre resposta va ser: “l’exèrcit no va a la guerra amb paraigüa”. La realitat es va imposar, les baixes d’aviadors, pèrdues d’avions i la mortaldat a les trinxeres per l’ús de gasos letals com arma de guerra va fer canviar d’opinió a l’Estat Major Britànic l’estiu del 1915.

El capità de l’Exercit Britànic, Ernest Gold, va organitzar unitats mòbils de meteoròlegs. Ell i el seu equip van fer una important tasca d’investigació climatològica del Front Occidental. Ernest Gold el 24 d’octubre de 1916 durant la batalla del Somme va iniciar la primera previsió meteorològica militar diària.

Durant la Primera Guerra Mundial i, especialment, després de finalitzada, cal destacar la figura del que es podria anomenar pare de la meteorologia moderna: el físic i meteoròleg noruec Vilhelm Bjerknes (1862–1951), qui va establir les bases teòriques de la predicció meteorològica per models numèrics.

La previsió meteorològica més important de la història va ser feta per dur terme el desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944, el D-Day. El capità meteoròleg de la RAF, J.M. Stagg, va persuadir al general D. Eisenhower de posposar el desembarcament del dia 5 de juny al 6 de juny de 1944. Stagg va canviar el curs de la historia.

Durant la Segona Guerra Mundial, la Meteorologia fa un gran pas endavant en instrumentació, descobriment i comprensió del funcionament dels corrents d’aire anomenats corrents en jet. Aquests corrents d’aire ja eren coneguts 20 anys abans pels japonesos que els van mantenir com a secret militar. Els pilots aliats durant la Segona Guerra Mundial les van descobrir gairebé de forma casual en tenir vents de cua superiors als 160 km/h quan volaven en direcció a la Gran Bretanya a una alçada a partir dels 10.000 metres.

Saber la velocitat del vent, la seva direcció –si venia de morro, de costat o de cua- i la temperatura de l’aire a diferents alçades era crucial. Per aquests motius el vent és el protagonista de les tres recreacions del mateix diorama, però separades.


Diorama de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Diorama de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

I G.M. Anemòmetre de mà de recorregut, de R. Fuess, model 1.000.000 m., Berlín-Steglitz (DE); 1910.

I G.M. Anemòmetre de mà de recorregut, de R. Fuess, model 1.000.000 m., Berlín-Steglitz (DE); 1910.

Diorama de la Segona Guerra Mundial de la rereguarda al Regne Unit (1939-1945).

Diorama de la Segona Guerra Mundial de la rereguarda al Regne Unit (1939-1945).

II G.M. Anemòmetre de mà de recorregut, de R. Fuess, model 92d 1.000 m. Berlín-Steglitz (DE); 1940.

II G.M. Anemòmetre de mà de recorregut, de R. Fuess, model 92d 1.000 m. Berlín-Steglitz (DE); 1940.

II G.M. Mesurador de visibilitat nocturna, de Casella, model MKII, Londres (GB); 1943.

II G.M. Mesurador de visibilitat nocturna, de Casella, model MKII, Londres (GB); 1943.

II G.M. Teodolit de sondatge, de E. R. Watts & Sons, model MK IV, Londres (GB); 1943.

II G.M. Teodolit de sondatge, de E. R. Watts & Sons, model MK IV, Londres (GB); 1943.

II G.M. Baròmetre aneroide, de R. Fuess, Berlín-Steglitz (DE); 1940.

II G.M. Baròmetre aneroide, de R. Fuess, Berlín-Steglitz (DE); 1940.

II G.M. Altímetre, de Wallace & Tiernan, model FA-112, Belleville N.J (US).

II G.M. Altímetre, de Wallace & Tiernan, model FA-112, Belleville N.J (US).

II G.M. Computador de navegació a estima, de Luftwaffe, model Plath DR2, (DE); agost 1942.

II G.M. Computador de navegació a estima, de Luftwaffe, model Plath DR2, (DE); agost 1942.

II G.M. Computador de navegació a estima, de RAF, model MKIIID Ref. N. 6b / 180, (GB).

II G.M. Computador de navegació a estima, de RAF, model MKIIID Ref. N. 6b / 180, (GB).

Diorama de la Segona Guerra Mundial a l’Oceà Pacífic (1939-1945).

Diorama de la Segona Guerra Mundial a l’Oceà Pacífic (1939-1945).

II G.M. Anemògraf electromecànic, de J. P. Friez, model U.S. Navy, Baltimore (US); 1944.

II G.M. Anemògraf electromecànic, de J. P. Friez, model U.S. Navy, Baltimore (US); 1944.

II G.M. Teodolit de sondatge, de Keuffel & Esser, model Aero 1938-USN, Nova York (US); 1945.

II G.M. Teodolit de sondatge, de Keuffel & Esser, model Aero 1938-USN, Nova York (US); 1945.

II G.M. Radiosonda, de Johnson Service Co., Milwaukee (US); març 1945.

II G.M. Radiosonda, de Johnson Service Co., Milwaukee (US); març 1945.

II G.M. Baròmetre aneroide, de J.P. Friez, model U.S. NAVY BuShips, Baltimore (US); 1942.

II G.M. Baròmetre aneroide, de J.P. Friez, model U.S. NAVY BuShips, Baltimore (US); 1942.

II G.M. Computador de navegació a estima, de USAF, model Type e-6b, (US); 1942.

II G.M. Computador de navegació a estima, de USAF, model Type e-6b, (US); 1942.

II G.M. Computador de correcció de l’altura de vol, de USAF, model Type AN 5837-1, (US); 1943.

II G.M. Computador de correcció de l’altura de vol, de USAF, model Type AN 5837-1, (US); 1943.

II G.M. War Department, (22 d’abril de 1942), Basic Weather for Pilots Trainees, Washington, Estats Units d’Amèrica.

II G.M. War Department, (22 d’abril de 1942), Basic Weather for Pilots Trainees, Washington, Estats Units d’Amèrica.

II G.M. Transceptor portàtil banda 80 m, de Hallicrafters, model BC-696-B, Chicago (US); 1943, Segona Guerra Mundial.

II G.M. Transceptor portàtil banda 80 m, de Hallicrafters, model BC-696-B, Chicago (US); 1943, Segona Guerra Mundial.