Del Renaixament a la Il·lustració | Meteomuseum

Del Renaixement a la Il·lustració

El període 1450–1799 és fonamental en el progrés del coneixement a Occident. En el Renaixement (1450–1600 aprox.) els viatges de descoberta geogràfica van ser importants per començar a conèixer com era la Terra i també el seu clima. Durant el període artístic del Barroc (1600–1700 aprox.) tenim un desenvolupament científic important previ a la Il·lustració, entre d’altres, Pascal (1623–1662), Newton (1642-1727), però per a la Meteorologia el més destacat és Evangelista Torricelli (1608-1647), que inventà el baròmetre de mercuri (1643). La primera edició d’un llibre exclusivament d’instrumentació meteorològica data del 1688, el seu autor va ser en D’Alence.

La Il·lustració (1700-1803) és un moviment intel·lectual en el qual fins i tot Voltaire (1694-1778) va escriure sobre Astronomia i Física. Si ens centrem en la Meteorologia, no disposar d’uns instruments adequats era la gran dificultat inicial que tenien els científics il·lustrats. A finals del segle XVIII el problema dels instruments es va començar a resoldre.

El Doctor Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) era un important científic il·lustrat. Ell va ser un dels primers científics europeus a considerar fonamental la recollida sistemàtica de dades meteorològiques, ho va fer a Barcelona des de l’any 1780 fins l’any 1825. Barcelona té una de les sèries de dades meteorològiques sense interrupció més antigues del món.

L’església i l’administració pública també tenien els seus propis documents relacionats amb la meteorologia i els episodis meteorològics extrems.


// Your JavaScript or jQuery goes below