El final dels instruments anàlogics | Meteomuseum

El final dels instruments analògics

A la fi dels anys setanta del segle XX va començar a irrompre amb força l’electrònica digital; una dècada més tard, a finals dels vuitanta, comença l’ús generalitzat dels ordinadors. Des de llavors, progressivament, es van deixant d’utilitzar els instruments meteorològics mecànics i electromecànics. Aquesta substitució d’instruments clàssics per estacions automàtiques informatitzades avui encara està lluny de ser total, és per aquest motiu que no és estrany trobar-nos en observatoris meteorològics, estacions automàtiques que conviuen amb instrumentació actual però de tecnologia analògica “clàssica”. Hi ha diversos motius per a això: una estació meteorològica automàtica professional té un cost econòmic molt elevat i no pot substituir un observador meteorològic en determinats tipus d’observacions de fenòmens meteorològics, com ara la neu. Un altre més prosaic: si l’estació automàtica pateix una avaria, s’ha de recórrer als instruments meteorològics mecànics i els precisos termòmetres de “tota la vida”.

Acabada la Segona Guerra Mundial el nombre de sondatges amb radiosondes va créixer. El sondatge clàssic amb teodolit (de sondatge) actualment és molt puntual.

Els butlletins meteorològics impresos de previsions i dades d’observatoris es van deixar de publicar a Espanya el 31.12.2007. Internet és la causa del seu final.  Amb anterioritat a Internet els ràdio facsímils meteorològics ja complien la funció d’immediatesa de la difusió d’informació meteorològica. A la navegació marítima i aèria els hi eren molt útils.


// Your JavaScript or jQuery goes below