Les expedicions científiques del s.XIX fins inicis del s.XX | Meteomuseum

Les expedicions científiques del s.XIX fins inicis del s.XX

A partir de mitjan segle XIX, va ser una època de grans expedicions científiques marines i terrestres. Una d’elles va ser la de Charles Darwin (1831-1836) en el HMS Beagle, el seu capità era R. Fitzroy (1805-1865), que va ser un dels meteoròlegs més influents del segle XIX; encara avui la majoria de baròmetres d’ús domèstic duen a la seva esfera la previsió del temps que ell va establir en funció de les possibles variacions de la pressió atmosfèrica. També es van dur a terme les expedicions terrestres per l’Àfrica i les més cèlebres van ser les de Livingstone (1813-1873). A més a més, en aquesta època s’iniciaren les expedicions àrtiques i les antàrtiques, especialment a finals del segle XIX i els primers anys del segle XX, principalment les de R. Amundsen (1872-1928). El destacat cartògraf escocès John Bartholomew (1860-1920) va posar nom a l’Antàrtida a l’any 1890.

Va ser un període en què va haver-hi importants avenços de la Física, l’Astronomia i la Geografia (ciències afins a la Meteorologia i estudi dels climes),  que van influir en el progrés de la Meteorologia i, paral·lelament, també va millorar l’instrumental meteorològic. A l’època llibres exclusivament de Meteorologia no eren freqüents, hi era present, normalment, en capítols de llibres de Física, Astronomia i Geografia. Els invents, primer del telègraf i més tard del telèfon amb la posterior extensió de les seves respectives xarxes, van ser claus per poder fer els mapes, els butlletins de predicció meteorològica i difondre les dades meteorològiques.

La meteorologia popular també va tenir difusió, a partir de mitjan segle XIX, en els populars calendaris del pagès i frares diversos i llunaris en les seves diverses versions.