Llibres, manuals i catàlegs | Meteomuseum

Des dels inicis de l’impremta, a Occident també es va dur a terme la divulgació de la meteorologia. El primer llibre de meteorologia va ser el Meteorologicorum i el va escriure Aristòtil (384 aC – 322 aC). El Traittez des Barométres, Thermómetres et Notiómetres ou Hygrométres (1688) és el primer llibre que tot el seu contingut és d’instruments meteorològics. El primer llibre més rellevant sobre l’observació meteorològica era el Traité de météorologie i es va editar a l’any 1774 a Paris; el seu autor era el sacerdot Louis Cotte (1740 – 1815), el qual se’l considera fundador de la meteorologia moderna.

En el segle XIX els llibres exclusivament de Meteorologia no eren freqüents, hi era present, normalment, en capítols de llibres de Física, Astronomia i Geografia. Els més freqüents eren els anuaris de dades meteorològiques. L’edició de manuals d’instruments es va fer a partir de la meitat del segle XIX, i al final del segle XIX comencem a tenir catàlegs de diverses marques d’instruments. Els calendaris de frares i pagesos eren populars entre la població rural. Eren un compendi de diversos temes d’interès del món agrari que encara avui es publiquen.